QUÈ ÉS LA PÈRDUA AUDITIVA

La pèrdua auditiva és el resultat natural de l'envelliment, tot i que també pot aparèixer de forma precoç degut per exemple a un trauma auditiu o factors hereditaris. No hem de sentir vergonya ni temor, però si que ens l'hem de prendre seriosament i ser conscients de totes aquelles repercussions que aquesta pot generar, com ara l'aïllament social, afectant de forma evident a les nostres relacions amb la família i amics, a més d'altres àmbits com podrien ser el laboral, el cultural o l'accés als aprenentatges.

Segurament hem sentit més d'una vegada la típica frase "d'escolto però no entenc". La pèrdua auditiva fa que perdem intel·ligibilitat sonora i per tant, el fet de no discriminar bé el que es diu, sobretot en situacions en que el soroll de fons o la reverberació del lloc és elevada. És com si perdessim lletres pel camí i per tant les paraules quedessin incomplertes.

Al llarg de la nostre vida, podrem comprovar com la pèrdua d'audició és present en el dia a dia de moltes persones. L'hipoacúsia, col·loquialment coneguda com a sordesa, és un problema que afecta a multitud de persones, pot afectar desde el naixement o aparèixer posteriorment de forma degenerativa o no al llarg dels anys. La sordesa apareix com a conseqüència del mal funcionament d'algun dels elements de l'aparell auditiu, bé d'origen genètic o ambiental.

Les causes de les deficiències auditives són d'origen divers i poden afectar a diverses zones de l'aparell auditiu, tenir diversos orígens, aparèixer a una edat o altre, estar acompanyada o no d'altres manifestacions clíniques, etc. d'aquesta manera es troben diversos tipus d'hipoacúsia, hipoacúsia conductiva, neurosensorial, prelocutiva, postlocutiva, sindròmica i no sindròmica. De la mateixa manera, en determinats casos poden ser de tipus progressiu o no progressiu.

Rang dinàmic normal (no pèrdua auditiva)

Les persones normoients perceben habitualment un so emès amb un nivell de sonoritat dins d'un marge de valors. El rang audible es troba entre els 0 dB HL i 134 dB HL. Trobem diversos llindars:

Llindar d'audició: 0 dB HL
Llindar del dolor: 134 dB HL
Llindar de confort (MCL): 60 dB HL
Llindar d'inconfort (UCL): 100 dB HL

A continuació podem veure el gràfic de la dinàmica auditiva d'un normoient:

La veu humana té una dinàmica de +/- 15 dB, i la podem situar de mitjana al voltant dels 60 dB, veiem que coincideix amb el nivell de confort MCL (Most Confortable Level).

Si la dinàmica auditiva d'una persona no coincideix amb la dinàmica de la parla, tenim una patologia auditiva, la persona no podrà escoltar cap estímul per tenir les dues dinàmiques desplaçades.

Rang dinàmic patològic (pèrdua auditiva)

Característic de deficiències auditives, disfuncions o alteracions quantitatives d'una correcta percepció auditiva. Podem trobar:

Hipoacúsia: disminució de la capacitat auditiva que redueix l'adquisició del llenguatge oral per via auditiva.

Cofosi: pèrdua total de l'audició, el llenguatge no es pot adquirir per via oral però sí per via visual.

Els tipus d'hipoaúsia poden ser:

1. Patologies de transmissió (hipoacúsia de transmissió)

Es caracteritza per:

Mal funcionament de l'oïda externa i mitjana.
Afecten la transmissió del so.
Retard en l'arribada de l'estímul a l'oïda amb un nivell normal (retard de la transmissió).
Origen en les malformacions congènites, per causes genètiques o per otitis.
Generen un augment lineal dels llindars d'audició, dolor, confort i inconfort. Degut a això, solen ser més fàcils de resoldre, ja que, totes les freqüències s'afecten per igual, al contrari que en pèrdues neurosensorials.

Exemple: Amb una pèrdua de 50 dB si ens parlen a 60 dB només sentim 10 dB; necessitem que ens parlin a 90 dB per discriminar correctament (major volum per manca d'amplificació).

2. Patologies Neurosensorials (hipoacúsia neurosensorial)

Trobem:

1. Sensorials: origen coclear, mal funcionament de les cèl·lules ciliades externes (atrofiades).

L'estímul necessari per excitar les cèl·lules ciliades, ha de ser més gran, per tant augmentem el llindar d'audició.

Poden fer-ho els llindars de confort, inconfort i de dolor, però en menor mesura i no d'una forma lineal.

2. Neurals: mal funcionament de la via auditiva o nervi acústic (VIII parell). Representen una part molt petita de patologies neurosensorials.

A continuació podem veure el gràfic de la dinàmica auditiva alterada; veiem com la dinàmica auditiva normal i la residual no coincideixen:

El Reclutament

Les cèl·lules ciliades

Les cèl·lules ciliades es troben a l'òrgan de Corti, enllaçades a la membrana basilar o basal. La seva funció és transformar l'energia mecànica en corrent neuronal. Es tracta d'un dels elements més importants en la transmissió i conversió de les vibracions en impulsos nerviosos.

Podem distingir dos grups de cèl·lules ciliades, les externes (CCE) i les internes (CCI). Ambdós tipus de cèl·lules, constitueixen el túnel de Corti.

Cèl·lules ciliades externes (CCE): aquestes cèl·lules reaccionen davant de sons dèbils, degut a la proximitat amb la zona de major mobilitat de la membrana basilar. Les seves principals funcions són l'amplificació dels senyals dèbils, incrementar la discriminació freqüencial i emetre les anomenades otoemisions acústiques (OEAs). Un cop amplificada la senyal acústica, la traspassa a les CCI.

Cèl·lules ciliades internes (CCI): pel contrari, les cèl·lules ciliades internes, a diferència de les externes, es troben ubicades en la part menys mòbil de la membrana basilar, reaccionen davant sons de major intensitat, la majoria de les fibres del nervi coclear finalitzen o arriben a les cèl·lules ciliades internes. Aquestes per tant, són les responsables de la transducció mecanoelèctrica, desde on s'enviarà la informació al sistema nerviós central (SNC).

Les cèl·lules ciliades externes (CCE) retroalimenten a les cèl·lules ciliades internes (CCI). Aquestes primeres diem que sintonitzen quan entren en contacte amb la membrana tectorial, i provoquen que les segones s'activin més. Aquest fet genera major nitidesa i/o resolució auditiva. Gràcies a les corbes de sintonia podem veure l'estat de les Cèl·lules Ciliades Externes (CCE).

A continuació, podem veure dues animacions del moviment de la membrana tectorial i del contacte que aquesta té amb les cèl·lules ciliades:

Imatge. Cèl·lules ciliades de la còclea. i. Cèl·lules ciliades internes (CCI); o. Cèl·lules ciliades externes (CCE). Els feixos de les cèl·lules ciliades internes són rectes mentre que els de les cèl·lules ciliades externes tenen forma de "V".

Imatges. a la primera de les imatges, podem veure les cèl·lules ciliades en bon estat; la segona imatge, ens mostren les cèl·lules ciliades lesionades (destrucció parcial o total dels cilis en diverses àrees).

Que entenem per reclutament?

El reclutament afecta principalment a les cèl·lules ciliades externes (CCE) de la còclea, protegint en part les internes (CCI). Acompanya a pèrdues auditives de tipus neurosensorial.

La dinàmica residual entre els llindars de confort i d'inconfort es troba comprimida, això fa que a menys increment d’intensitat, es detecta un augment del volum sonor. Els pacients amb reclutament poden tenir la sensació que a l’incrementar-se lleument la intensitat d’un so, es percebi un augment desproporcionat de la sensació de sonoritat. Una persona amb reclutament no acostuma a escoltar els sons de baixa intensitat, però un so una mica més fort, pot semblar-li insuportable.

Per tal de diagnosticar el reclutament se solen utilitzar proves diagnòstiques supraliminars com ara la de SISI o de FOWLER.

A continuació podem veure una gràfica a on observem el deplaçament de la dinàmica auditiva:

Estadística realitzada per Pascoe

En patologies de percepció o neurosensorials, el llindar de dolor s'incrementa, però en menor mesura. Així els llindars d'inconfort i de confort, també tenen aquesta tendència. No obstant, pot trobar-se patologies que no mostrin variació d'aquests llindars.

A partir de l'audiometria, obtenim la pèrdua o llindar d'audició. Amb les gràfiques o equacions de Pascoe, obtenim la situació dels llindars de confort (MCL) i d'inconfort (UCL). amb això obtenim la dinàmica auditiva de la persona.

Per calcular els llindars de confort i d'inconfort fem servir les següents equacions:

UCL (Llindar d’inconfort): 0,00236 · X2 + 0,0825 · X + 97

MCL (Llindar de confort): 0,00262 · X2 + 0,317 · X + 60

La gràfica següent, mostra els llindars d'audició (en blau), els llindars de confort (en vermell) i els d'inconfort (en verd):

A partir d' aquestes dades podem apreciar com una pèrdua auditiva comporta un increment del llindar d'audició com ja hem dit; ho anomenem pèrdua de sensibilitat de l'òrgan auditiu.

Un cop diagnosticada la patologia, cal definir el tipus de pròtesis auditiva. La pròtesis cal que traslladi els components de la parla en l'interior de la dinàmica auditiva residual del hipoacúsic.

Els objectius a aconseguir amb l'adaptació de la pròtesis:

Audibilitat de la paraula. Que tingui sensació auditiva front a l'estímul verbal.

Intel·ligibilitat de la paraula. Majors índexs de discriminació, en funció de l'audiologia de l'individu.

Respecte als nivells de l'estímul:

Hipoacúsies de transmissió. La pèrdua de sensibilitat auditiva és igual per a tots els nivells de l'estímul (lineal).

Hipoacúsies de percepció. Segons les cèl·lules ciliades afectades, es produeix una menor o major pèrdua auditiva. Si s'afecten les cèl·lules ciliades externes, es produeix una pèrdua major a mesura que disminueix el nivell de l'estímul. Si a més a més, hi ha afectació de les cèl·lules ciliades internes, podem dir que la pèrdua auditiva pot ser pràcticament total.

A continuació taula dels diferents rangs de pèrdua auditiva: